L’últim Brunch de la temporada va tornar a penjar el cartell d’entrades exhaurides
Si FISHER només ve un cop l’any a Barcelona, s’hi ha d’anar sí o sí, perquè les tradicions s’han de respectar. Com si es tractés d’anar a la cavalcada de Reis, menjar coca per Sant Joan o el raïm a les Campanades. L’ocasió s’ho valia, perquè la única visita de FISHER a la capital catalana coincidia amb el darrer Brunch de la temporada i perquè a més queia en un dimecres festiu. La tarda de la Diada era ideal per pujar al Poble Espanyol a ballar a ritme de house, i tanta gent se’n va adonar, que dies abans de la data, Brunch ja va anunciar el cartell de SOLD OUT a les xarxes. Tot plegat propiciava que la festa fos un festival de música, ball i riures. Sobretot això últim, l’especialitat de la casa de l’australià.
En un escenari idoni com és la Plaça Major del Poble Espanyol, els primers ritmes van trencar el silenci a les quatre en punt amb el mestratge d’Anikha. La DJ d’origen georgià, que viu a Barcelona des de fa 20 anys, va propiciar la primera hora de ball i suor, ja que en aquella estona el sol i els núvols s’intercalaven al cel del Poble Espanyol sense donar cap opció a la pluja que s’havia anunciat els dies abans, i que no va fer acte de presència en tota la tarda-nit. A continuació, l’extremeny Carlos Chaparro va agafar les regnes de la cabina durant una hora i mitja en la que va demostrar el perquè del seu 2024 tan exitós. Diversos moments van culminar la seva sessió tan rodona, com quan va fer sonar Blue Berries, un tema que ha arrasat les pistes de ball més houseres aquests últims mesos. El groove de Carlos Chaparro va acabar d’omplir la plaça Major com si d’una manifestació es tractés, i va deixar la pista calenta perquè entrés el següent jugador en escena: Andrea Oliva. El suís va tenir suficient amb 90 minuts per fer moure tota la gentada i demostrar que la música és la solució de tots els problemes, encara que sigui un dimecres. Com en el moment en què va sonar el Music Is The Answer i tota la plaça se la sabia: fora problemes. La llum del sol anava caient però la temperatura del Poble Espanyol seguia pujant, i tot estava llest per rebre l’estrella de la nit.
Canvi d’escena, però. Una de les coses que més m’agrada del Brunch a la Plaça Major és que el segon escenari no té res a veure amb el principal. És a la sala Upload, en una de les cantonades de la plaça. Puges unes escales i de cop tot es torna fosc i el terra es converteix en un tauler d’escacs, negre i blanc, on les peces no es mouen segons les regles del joc sinó al ritme de la música. A la Upload, ahir escenari secundari, vam poder gaudir del groove marca de la casa del col·lectiu local Somoslas, amb un cartell format per Loli Zazou, Ferdiyei, Severino i DJ Coco, a qui trobareu sovint dominant la pista a la sala Apolo com si tingués una vareta màgica. Molts anys d’experiència als plats que asseguraven una bona estona si decidies descansar una estona de l’escenari principal. No eren gaires els que anaven passant per la Upload, així que l’experiència es convertia en més íntima i la connexió entre els DJs i els Brunchers es tornava més estreta. Les vibres eren les d’un club a les 3 de la matinada, i no a les vuit del vespre.
I arribem a les 20h, hora en què FISHER va prendre el control i va demostrar perquè ell té la fórmula màgica de la recepta de la felicitat. Miraves a costat i costat i tot era gent ballant i somrient sense parar. I si miraves recte, a l’escenari, el veies a ell, amb barret i ulleres estrambòtiques, fent exactament el mateix. I quan comença a posar tema rere tema, mesclats sempre amb bon gust, te n’adones de perquè ell és el rei del tech house al món. Ningú com ell té tants hits que aguanten tant bé el pas del temps: Va obrir amb un remix del Show Me Love, però a la segona ja va caure el Boost Up, la seva obra més recent al costat de Flowdan, i que va servir per acabar de fer pujar el termòmetre i no baixar-lo més fins al final. El cap de Catch & Release, entremig d’alguna ID que em va deixar despistat mentre la ballava, va seguir amb el seu reguitzell de temes propis que s’han convertit en autèntics favorits de l'audiència. El rework del Jamming, el Waiting For Tonight amb la JLo, el remix de l’It’s That Time, l’Atmoshpere, i… evidentment, per si us ho estàveu preguntant: sí; el Losing It segueix sonant als shows de FISHER, i 5 anys després, ni ell ni el públic semblen haver-se’n cansat. I que duri, perquè quin momentàs! Per anar tancant, una remescla misteriosa del Satisfaction de Benny Benassi, i com a colofó, un tema que és sinònim de bogeria i samarretes fora: el Take It Off. Ah, i quan va veure que li quedava un minutet més, va tirar de clàssic carnavalero i va posar el Samba De Janeiro per acabar de capgirar la plaça Major.
En total, dues hores de show i milers de somriures repartits entre els Brunchers. Els més agosarats (o que no treballaven el dijous) van seguir la festa a l’afterparty de la sala Apolo, i la resta de mortals vam enfilar cap a casa amb la sensació de que no hi havia millor pla possible que aquell per passar una tarda de Diada festiva a Barcelona. L’havíem encertat, i vam sortir tots contents, ballats, cansats i encantats amb el bo de FISHER, que va fer bona la seva única visita a la ciutat aquest any per repartir la seva dosi de música i somriures. L’any que ve, quan hi torni, a mi també m’hi trobareu.
Aquí pots veure el moment Losing It durant la sessió de FISHER al Brunch!
(Vídeo: @brunchbcn)
Opmerkingen