La festa londinenca va estrenar localització a l’Antiga Fàbrica Mercedes-Benz de Sant Andreu
Us explico: és el primer cop que m’acredito com a periodista per cobrir una festa amb el passi de premsa, i ho faig per la Boiler Room. Seria una mica com si ets periodista esportiu i el primer partit de futbol que et toca narrar és un Barça-Madrid, o si fas periodisme polític i el teu primer dia de feina hi ha un ple d’investidura. Boiler Room és un dia gros. I si venen a Barcelona, s’hi ha d’anar, i després ho has d’explicar.
Per qui no conegui Boiler Room, amb els anys s’ha convertit en LA festa, en majúscules. Fundada a Londres el 2010, la marca s’ha anat fent gran a passos de gegant fins a convertir-se en una de les promotores més importants arreu del món gràcies al seu format original i reconeixible. Les sessions que tenen penjades a YouTube sumen centenars de milions de reproduccions, i punxar en una festa de Boiler Room s’ha convertit en un segell de qualitat per a DJs d’arreu, i una fita en l’horitzó per aquells que encara no ho han fet. Aquest 2024, la marca no passa per casa ni de casualitat gràcies al World Tour que han organitzat, i una de les ciutats marcada al calendari era Barcelona, una ciutat que tampoc és estranya per la festa perquè ja ens han visitat diverses vegades: al Nitsa Club, tant al 2021 com al 2022, i amb unes sessions al festival Primavera Sound que han donat la volta al món en les darreres edicions.
Per la festa a la capital catalana, el cartell prometia altes revolucions, ritmes accelerats, vibres underground i mostres tant d’aquí com d’allà, amb apostes locals i internacionals. A l’escenari principal, un cartell protagonitzat pel segell Mama Told Ya, propietat de la DJ i productora francesa Anetha. Ella i la superestrella Boys Noize van ser els encarregats de les dues darreres actuacions. L’alemany d’arrels iraquianes, un “punkie” del techno, ja té experiència de sobres en Boiler Rooms. Les primeres actuacions a l’escenari gran anaven a càrrec de la DJ russa Less Distress, el francès fundador de Maison Close, Lacchesi, els australians X-CLUB i el barceloní Drazzit, cofundador del col·lectiu MUSA. Precisament, aquest col·lectiu queer nascut a casa nostra era l’encarregat de curar i decidir el cartell de l’escenari petit, on a més de trobar-hi artistes del propi col·lectiu, hi havia presència internacional d’aquella que no trobes un cap de setmana qualsevol a la ciutat: TWIENA, holandesa amb arrels asiàtiques i resident a Amsterdam; Sevyn 0000, estrella de l’underground a Los Angeles, i Matriark, noruega amb seu a Copenague. Ideal per reflectir la cultura de club i el talent de la gent que fa ballar als demés en altres llocs del món. I això, en un indret inèdit.
Sí, perquè la Boiler Room de dissabte era única, i ho era per partida doble: per la festa que és, i perquè agafava les tisores per tallar la cinta i estrenar una nova localització per fer festes de música electrònica a Barcelona. A 10 minuts caminant del metro Sant Andreu (L1) i encara més a prop del metro Bon Pastor (L9 Nord), l’Antiga Fàbrica ENMASA Mercedes-Benz, que portava en desús des del 2007, i en un cap de setmana ja s’ha convertit en un indret més a tenir en compte. És un espai que impressiona: encara hi pots endevinar al terra les línies marcades de les cadenes de muntatge, les parets estan brutes, hi sobresurten ferros, si t’hi esforces veuràs algun vidre trencat a les finestres, i les taques d’humitat a les parets son per tot arreu. No se m’acut un lloc millor per muntar-hi una rave il·legal. I si és legal, com la d’avui, i a sobre és la Boiler Room,... bona nit i tapa’t.
L'antiga Fàbrica Mercedes-Benz, per dins.
Per cert, que una mica més i ens quedem sense crònica. Si s’ha de dir, s’ha de dir. Jo havia demanat a la cap de premsa de Boiler Room la meva acreditació un mes abans, em va donar l’ok però a l’arribar resulta que no m’havia afegit a la llista. Total, que com que la festa estava Sold Out i la llista de convidats també, no hi podia entrar ningú més, i la gent de l'entrada no semblava gaire disposada a deixar-me entrar, per molt que els supliqués que venia a cobrir l’esdeveniment. Em va semblar escàs i perillós que només hi hagués una persona del propi organitzador, de Boiler Room, en tota la festa, i no la van saber trobar. Hora i mitja i alguna carambola després, estàvem dins.
Un dels secrets més cridaners de Boiler Room, i si heu vist algun dels seus vídeos a YouTube sabreu del que parlo, és el públic que rodeja els DJs, als costats i al darrere. Si estàs a la pista de ball, mires endavant i veus tanta gentada que el DJ queda difuminat entre la multitud i ni tan sols el reconeixes: ideal, així et pots concentrar en ballar, sol o amb els teus. Hi havia muntada una petita graderia amb tres o quatre files que, als moments àlgids, era realment impressionat, fent l’efecte d’un DJ rodejat 360º pel seu públic. I qui són tota aquella gent que hi ha darrere, em preguntava jo. Tots son VIPs? Convidats? Els primers en arribar, que han sigut els més ràpids? No ben bé. A la dreta de l’escenari, davant dels lavabos, hi havia muntada amb tanques una cua que podies fer si volies accedir darrere del DJ i multiplicar les teves opcions de sortir al vídeo de YouTube. Segons el membre de seguretat, es trigava mitja hora en fer la cua, tot i que devia ser més cap al final de la tarda. Em va dir que en aquesta grada posterior hi cabien 500 persones, xifra que a mi em va semblar exagerada però després, al mirar-ho de lluny altre cop, no em va semblar tan descabellada. Tampoc em vaig posar a comptar-los un a un.
Això també ho vam explicar als stories d'Instagram. Segueix-nos a @digitalhits!
Així eren les vistes des de darrere del DJ durant l'actuació del barceloní Drazzit (Font: pròpia)
Destaco també l’ambient queer-friendly de la festa. Sense anglicismes, diria que era un espai més que segur per vestir-te com vulguis, estimar com vulguis, ballar com vulguis i mostrar-te com et doni la gana. La cultura de club barcelonina cada cop té més espais on hi predomina aquesta vibra, i en una festa Boiler Room on hi participa el col·lectiu queer MUSA, encara amb més vigència i orgull. Em sembla genial, i hi ha espais, clubs, festes i discoteques que encara tenen coses per aprendre en aquest aspecte.
El segon escenari, protagonitzat per MUSA, en un dels cantons de l'antiga fàbrica (Font: @musa.platform / @erickachang)
De 15 a 22h, gairebé una jornada laboral amb els altaveus a tot trap. Els ritmes frenètics i el techno més accelerat i avantguardista van ser protagonistes de silenci a silenci. Tant a l’escenari principal com al secundari, em va donar la sensació que tots els artistes mostraven totes les seves cartes, sense importar si era més d’hora o més tard. Vaja, que la idea d’anar escalfant el públic, d’anar in crescendo, de ser els teloners dels DJs amb més nom, aquí no aplica. Tothom va a totes, punxi a les 16h, a les 19h o a les 21h. La part bona és que l’essència de rave es manté constant, i la tria musical és potent tota l’estona. Per exemple, els australians X-CLUB, que ja tenien una sessió Boiler Room a les seves esquenes de fa un any i mig, no van decebre, amb ritmes frenètics de techno, hard dance i derivats. En algun moment, un remix accelerat de temes com l’At Night de Shakedown. Per tancar la seva sessió, van punxar el seu nou remix del clàssic “Groove Is In The Heart”, que podeu escoltar a continuació per copsar el rotllo de la sessió.
A continuació, Anetha va demostrar perquè és “la mama”. Aquest 2024 ha estat prolífic per ella: es va casar fa quatre dies, va treure un àlbum, “Mothearth”, que és excel·lent, i ha actuat al Berghain, al Hï Ibiza, a la clausura dels Jocs Paralímpics de Paris, i ara també a la Boiler Room de Barcelona. Va començar i el techno es va enfosquir al ritme que s’enfosquia el vespre rere les finestres de l’antiga fàbrica. La cirereta del pastís la va posar Boys Noize, que va obrir amb els greus hipnòtics de FVKVRVND, un tema que em flipa i que trobo infravalorat per l’escena. Va mantenir el públic enxufat els 60 minuts, tirant de coses noves i també de temes que ja s’han convertit en essencials a l’underground, com el Control Movement de Gesaffelstein o una versió techno del Dominator de Human Resource. Em vaig escapar un moment a l’escenari secundari, on la noruega Matriark apostava pel trance que ens porta a principis dels 2000, i tant va apostar que va tancar amb l’Insomnia de Faithless, corroborant l’status de clàssic d’aquesta cançó. Torno ràpid cap a l’escenari principal, i queden instants perquè la gent ovacioni a Boys Noize i es posi el punt i final a aquesta rave legal que s’ha muntat en aquesta antiga factoria.
Un moment de la sessió de Boys Noize, fent sonar el seu tema 'Fine Day' amb Skrilles i Opus III (Font: @koldaq)
Examen superat amb nota per la vella Mercedes, tot i que no puc evitar pensar que allà hi cabia molta més gent, i és que, quan ets a dins, te n'adones de com de gran és. Això sí, si augmentes l'aforament, caldran unes quantes línies més d’altaveus a la sala, que en algun moment ja vaig trobar que justejaven si t’allunyaves del davant una mica més del compte. En general la gent estava satisfeta pel retorn de Boiler Room a Barcelona. Fins i tot a les cues dels lavabos a primera hora, que eren molt més llargues que cap al final de la tarda. Sí, l’Antiga Fàbrica Mercedes-Benz té potencial i ens apuntem el seu nom a la llista de llocs on fer festes a la ciutat: un entorn industrial on no sembla que es molesti gaire als veïns, un ambient cru i autèntic que dona vibres de rave i espai de sobres per muntar una festa en majúscules com Boiler Room. Em sembla que és el primer cop que hi venim, però no serà l’últim. Mentrestant, posarem la campaneta al seu canal de YouTube per ser els primers a reviure la festa de dissabte quan pengin els vídeos de les sessions de la Boiler Room a Barcelona.
Comments